Excursió a Poblet

Els dies 15 i 16 de octubre, tot el curs de 2n d'ESO de la Sins Cardener vam anar d'excursió a Poblet. Bé, tot i que vam visitar Poblet, també vam anar per altres llocs. 

Visita al monestir de Santes Creus

Pel matí, cap a les 10:45 del matí, vam visitar el monestir, actualment deshabitat, de Santes Creus, prop de l'Espluga de Francolí (Tarragona). Va ser impressionant la visita! Va començar amb un audiovisual molt maco que ens van passar. L'audiovisual constava de 3 parts; la primera era una projecció en una pantalla panoràmica, la segona en una especie d'atrezzo i la tercera en una sala amb una projecció en una paret de pedres. Va durar aproximadament uns 30 minuts. Obviament, ningú va poder fer fotos de l'audiovisual. Al sortir de la última sala, va començar la visita. El primer lloc que vam visitar va ser el claustre interior.

El claustre interior constava d'una terrassa quadrada per la part interior i uns passadís gegant per l'exterior. La terrassa interior era molt maca. Hi havia una font que brollava per la copa d'un petit arbust, uns arbres molt macos i unes voreres de gespa. Era com el paradís, més o menys. Després de que es presentés la guia, la Marta, vam començar a visitar sales. La primera era on antigament hi havia el menjador, on els monjos menjaven. Menjaven callats mentre escoltaven a un orador, que llegia. La sala era gran; amb parets de pedra per la part de sota i una paret blanca, restaurdada, per la part de dalt.

La visita va continuar. Vam anar a la sala on hi habitava el rei, cuan venia, la sala on hi havia un pou molt profund, la sala d'oratòria fins l'antic cementiri. Allà ens van explicar una llegenda. Es veu que dos monjos van pactar entre ells que quan un dels dos es morís, hauria d' anar cada dia a resar davant la seva tomba. Doncs així va fer que al cap d'uns anys un dels dos es va morir. Aleshores, com no volia defraudar al seu amic monjo, va anar a resar a la seva tumba. De cop i volta va sortir del terra una mà que el va beneir. I així va passar cada dia, fins que va arribar a les orelles d'un rei que hi havia aquella mà al cementiri del monestir. Ell pensava que era una mentida allò. Per això va voler anar-ho a comprovar. Van anar el rei, el monjo amic i tots els monjos del monestir al cementiri a veure com era aquella mà. Doncs el monjo amic va començar a resar i la mà va sortir del terra, tal i com cada dia. La mà va beneir a tots els monjos, incluit el rei. Però com el rei no s'ho acavaba de creure va agafar la mà i la va arrencar del terra. A partir d'aquell punt no es va saber res. Actualment la mà es troba exposada en un monestir de Catalunya. Per aixó ara en el cementiri hi ha una especie de creu feta d'ossos, per recordar a la llegenda.

Vam passar a veure els dormitoris. No hi havia cap llit, només era una sala gegant allargada i amb un sostre molt peculiar. Es situava al pis de dalt, ja que es necessitava molt d'espai. Allà hi podien dormir perfectament 400 monjos. El dormitori connectava a l' església per una porta de fusta. Per què?  Els monjos tenien d' anar a resar 4 vegades en 24 hores. Una d'elles era a les 4 de la matinada. Per no baixar les escales fins anar a l' esglesia, que la porta s'hi trobava a l'altre punt del monestir, passaven per la porta que donava directament al lloc per resar. Antigament els llits eren fets de palla, per tant els monjos no es que tinguessin un confort i comoditat molt gran.

La visita va prosseguir. Vam visitar altres sales com la que hi han enterrats els reis, una que es on llegien cada dia un capitol d'un llibre etc...

L'alberg Jaume I

Vam arribar de les coves i ens vam acomodar a les nostres habitacións. Les habitacións eren tipus hotel, amb 3 lliteres (6 llits en total) i bany privat. A mi, personalment, em va encantar aixó de tenir habitacions de 6 amb clau!

Ja quasi era hora de sopar, encara faltava mitja hora. Jo vaig sortir amb unes amigues a fer un volt per l'alberg. Era molt maco. Semblava un monestir del segle XX. El claustre, o pati, era molt gran. Estava envoltat d'un gran passadís, com si fos un claustre.

Mitja hora després ens van cridar per anar a sopar. El menjador era gran. La veritat es que, personalment, el menjar no era dels millors que havia provat. Però clar, un allotjament i menjar pensió completa per 40 euros, no es per menys. Tot i així, era comestible. Cap a les 10 de la nit ens van manar anar ja a dormir. La veritat es que la habitació, un punt a favor, era el radiador. Calentava molt i feia que es pogués dormir molt calentonet. Al dia següent vam esmorzar i vam anar a visitar Poblet.

El monestir de Poblet

Vam anar caminant desde l'alberg al monestir pel voral d'una carretera poc transitada, es clar. Van siguer 2 Km. A la gent se li va fer pesadet però va ser perquè no van dormir res. La visita al monestir de Poblet va ser una miqueta repetitiva; era més o menys identic al de Santes Creus i el guia explicava el mateix que la Marta, a guia del monestir de Santes Creus. Però aquest monestir esta habitat. Hi viuen monjos i fan cada dia les seves labors allà. A part del monestir, tot el casc que envoltava el monestir era molt maco. Tenies que travessar 2 muralles per arribar-hi. Tot el casc era antic i a la vegada modern. Hi havien moltes exposicions. Tot i que vam anar a veure el monestir, hi havia també una exposició en una fàbrica de vi. 

En acabar la visita vam anar a dinar. I tan bon punt vam acabar de dinar l'autocar ens estava esperant per tornar a l'institut. Vam arribar i aqui ja, i cada ovella al seu corral!